El cuckolding és una pràctica poc habitual fins fa uns anys. És un fet consentit on existeix la infidelitat, on fa que a grans trets sembli una cosa que no s'hauria de practicar entre parelles. Tot i totes les conseqüències, és una experiència que molts psicòlegs estan recomanant en teràpies de parelles per poder avivar la flama.
Quan les parelles porten relacions llargues i no es poden donar més treva a la seva passió, busquen poder trencar la monotonia. Entre les possibles sortides busquen la trobada amb terceres persones i així donar-se plaer per tornar a encendre aquesta passió.
En què consisteix el cuckolding?
En poques paraules, el cuckolding és una pràctica consentida en una parella per poder mantenir relacions amb una tercera persona y després poder explicar l'experiència o fins i tot deixar observar aquest moment.
Per practicar-lo cal consensuar el consentiment mutu, entre elles només hi haurà sexe i res de sentiments cap a l'altra persona. Tampoc no es realitzarà de forma habitual, sinó puntual o esporàdica.
Quan es realitza el cuckolding l'altra persona estarà present en el moment que la seva parella manté relacions sexuals o bé, després s'explica com ha estat l'experiència amb pèls i senyals. L'objectiu és buscar aquest tipus d'excitació per mantenir la flama viva.
Què s'aconsegueix amb el cuckolding?
L'objectiu és poder aixecar la flama en la relació entre parelles. Busquen estímuls exteriors, però en aquest cas centrat en l'erotisme i el desig amb trobades sexuals. Cada parella busca les seves pròpies sensacions i pot variar entre buscar plaer per allò prohibit o experimentar en com observar que l'altra persona està gaudint.
La majoria dels practicants veuen aquesta pràctica com una cosa puntual i no com un fet que realitzin de manera habitual. Alguns psicòlegs en teràpia de parella veuen com a exemple l'home dins de la parella i gosant visualitzar la seva dona mantenint relacions extramatrimonials.
D'una banda, són consentides, de manera que l'anima que no importa que se saltin les normes socials, però, d'altra banda, es visualitza com un banyut. No obstant això, està en ple control el tema de la infidelitat, no està observant allò prohibit com una cosa dolenta i alhora gaudeix d'aquesta activitat.
El que per una banda: observar o imaginar la dona tenint relacions sexuals amb una altra persona pot semblar humiliant; d'altra banda: els que practiquen aquesta humiliació per això passa desapercebuda, ja que es converteix en una cosa tremendament eròtica.
Què s'està cercant concretament?
- Generalment, practicar el cuckolding neix en part del pensament dels homes. En aquest moment no són dominats, sinó que més aviat ells volen dominar la situació. És quan ells decideixen quan i en quin moment seran enganyats.
- Potser també derivi de la pràctica del masoquisme. No és que els agradi realment la pràctica del masoquisme en totes les seves variants, sinó que utilitzen el cuckolding com una de les alternatives, ja que en part se senten humiliats.
- Hi ha qui observa la dona com un objecte hipersexualitzat. En aquest cas està sent presa i desig per part d'un altre home, mentre que, d'altra banda, sap que només té al cap un sol home, que no té més que un 'propietari'.
- Altres han portat aquesta pràctica per emmascarar la seva bisexualitat, ja que s'han vist diversos casos a l'experiència del cucklonding. En teoria, realment no gaudeixen observant com la dona gaudeix del sexe amb un altre home, sinó d'observar com és l'home qui gaudeix de l'acte sexual.
Hi ha limitacions amb aquesta pràctica?
Generalment sí que hi ha les limitacions. Abans de tastar el cuckolding és important que la parella parli del que pot repercutir quan es dugui a la pràctica. Tots dos han de ser sincers que això serà per avivar la passió i que serà només per gaudir i evitar en el futur possibles problemes.
Sempre la comunicació s'ha d'establir entre tots dos, és de vital importància deixar tot clar. Les normes que generalment sestableixen és que el sexe amb tercers només serà sexe. En cap cas no generarà una intimitat emocional amb què practica les seves relacions. En qualsevol cas, sempre hi ha la possibilitat que això pugui arribar a passar, és un risc que cal assumir. O que l'altra persona finalment no pugui suportar aquest tipus de relació extramarital.
Per tant, i dins del que és habitual, és que no deuen aparèixer la gelosia, ni a la llarga cap retret ni cap mena de reclam. És de lògica que, si finalment això suposa més problemes que beneficis, caldrà posar fi a aquesta experiència.
Tot i això, tot el que ens envolta sobre aquest tema pot arribar a ser molt dispar. Els qui ho practiquen de manera llibertina i conscient saben què estan fent. Ho fan amb total necessitat i observen com ho porten a la pràctica com un fetitxe.