Especial F1 a València: Paella i orxata

Hem parlat de restaurants, de botigues ... ara toca parlar de tòpics; paella i orxata, Una gastronomia resumida en dues paraules. No insistiré ni a obligar a ningú a provar les dues coses, com sol o solia fer Paula Vázquez amb cada convidat internacional de Fama. «Try the paella! Try the paella!»Clamava a crits en el que ella suposo que dirà anglès.

No sóc fan de cap de les dues coses (ni de Paula Vázquez, és clar), però sí que ho sóc de conèixer la gastronomia típica de cada lloc que visito, amb la qual cosa diria que no està de més menjar-se un bon arròs i beure una orxata ben fresca. Arrossos i orxateries hi ha moltes, per descomptat, però no ens anem a pensar que tot són flors i violes.

Les arrosseries més típiques i amb més solera de la ciutat diria que són La Marcelina i La Pepica, Situades ambdues al Passeig de Neptú a la platja de les Arenes (a la foto) juntament amb altres tants restaurants com La Rosa o l'Estimat, també força típics. I és que, posats a seguir amb tòpics, el millor emplaçament per a menjar-se una paella és la platja. Els més innovadors pot recórrer a llocs com Tapelia amb els seus variats arrossos, tots ells més que acceptables.

Dins de totes aquestes arrosseries típiques jo em quedo amb La Marcelina, encara que en qualsevol d'elles es pot trobar un bon arròs. Però bé, partint de la base que a mi la paella valenciana de pollastre, conill i verdures no em fa especial gràcia, m'agrada La Marcelina per tot el que no és la típica paella, sobretot destacaria el arròs Marcelina, Que s'assembla molt a l'arròs a banda. A més, els seus entrants tampoc estan gens malament; chopitos, clòtxines, bonic amb padró ... i bastants més. I per acabar, el millor és la taronja Marcelina, per seguir amb productes típics.

El problema de la Marcelina i de la majoria dels restaurants de la zona de les Arenes és que són enormes ... i omplen, amb la qual cosa el merder provocat bàsicament perquè ací a València la gent és molt de parlar a crits, és bastant desagradable, A el menys per a mi. Per això millor recórrer a la terrassa. I sobretot, millor reservar abans d'anar a manera d'improvisació.

Dit l'institucional, ara ve el de collita pròpia. A mi, com he dit tres línies a dalt, el de menjar amb gent parlant a crits de fons em molesta bastant, A més, tampoc m'agrada en excés la decoració típica valenciana. Ja saben, quadres que recorden Sorolla i barraques per tot arreu. Amb la qual cosa, la meva proposta és el restaurant L'Erico, També al Passeig de Neptú.

A l'Erik el mobiliari i la decoració en general s'allunya bastant de la decoració pròpia d'aquest tipus de restaurants. Més aviat tira més cap a un lleuger minimalisme ... amb unes cadires realment còmodes, cosa que s'agraeix bastant. A més, la seva mida és bastant més reduït que el de La Marcelina per exemple, i si a això li afegeixes que les taules estan bastant més disperses, l'ambient en moltíssim més agradable. Paella de pollastre o de marisc exquisida, i entrants mica més moderns encara que sense menysprear els clàssics, destacaria les «patates braves», per exemple.

Dit el mateix de la paella, passem a l'orxata. Si li preguntes a qualsevol valencià on beure una bona orxata automàticament i sense deixar-te acabar la pregunta et dirà Alboraya. Paula Vázquez suposo que diria «go to Alboraia! Anar a Alboraia! » fent escarafalls. El cas és que Alboraya no és una orxateria gegant, És un simple poble a nord de la ciutat a uns 10 minuts amb cotxe que està ple de orxateries.

Les orxateries més famoses d'Alboraya diria que són Panach i Daniel. Com Coca-Cola i Pepsi, les dues són tan estimades com odiades. Jo només he estat en Daniel principalment perquè és la primera que et trobes anant amb cotxe, i és que està tot just entrar a poble, concretament a la Avinguda de l'Orxata. No és broma.

És enorme ia l'estiu es posa a rebentar de gent. L'orxata, encara que no és la millor que he provat, està freda i comple la seva funció, encara que més que l'orxata en si el que destaca de Daniel és la brioixeria. En aquest aspecte sí que em dec treure el barret, no he estat en cap orxateria que iguali a aquesta.

Ara bé, encara que estigui relativament a prop, sortir de la ciutat per beure un got d'orxata pot ser que no compensi massa. Encara que segurament compensi més que indigestarse amb qualsevol aigua bruta d'algun paradeta de carrer, això sí. Per això proposo una alternativa a Daniel sense sortir de la ciutat, ia sobre amb una orxata bastant millor.

apuntin; Venècia Bresca, Al Carrer de la Reina 71, a la zona del Cabanyal, a prop dels restaurants anteriorment citats. No és excessivament gran, però l'orxata és la millor que he provat, sens dubte. L'oferta de brioixeria no s'acosta a la de Daniel, però l'orxata és infinitament millor. Bé, els seus fartons artesans també són dignes de menció. els seus gelats artesans també són més que destacables.