Gairebé totes les persones coneixem la forma d'una berruga. Aquest tipus de creixements cutanis s'originen per la infecció del virus del papil·loma humà i tenen una forma elevada o aplanada. El condiloma és diferent, però amb una correlació en forma semblant. Per a més detalls, abordarem les diferències entre berruga i condiloma i com tractar-los.
Encara que les berrugues tenen un aferrament en certes parts com a la cara, mans, plantes dels peus o certes zones de la part superior del cos, n'hi ha d'altres que proliferen a la part genital. Els condilomes també apareixen en aquesta zona i moltes es creen a partir de infeccions de transmissió sexual (ITS).
Diferències entre berrugues i condilomes
Els condilomes poden presentar-se a la edat compresa entre 20 i 29 anys. Tindran un pronòstic greu depenent del serotip de virus que està produint aquesta lesió, ja que molts es poden tornar a ser condilomes cancerígens. Tenen una forma semblant a una coliflor, anomenat condiloma acuminat.
Les berrugues també poden ser genitals, són també lesions i hi ha les anomenades berrugues papulars, són petites (1-4 mm), són suaus i de color de la pell on s'implanti.
També hi ha les berrugues queratòsiques, són dures, calloses i molt semblants a les berrugues vulgars. Les berrugues planes tenen una forma aplanada, algunes són boletes o granits amb el centre pla.
D'esquerra a dreta: un condiloma i una berruga.
Per què es produeixen les berrugues i condilomes?
La seva aparició és coneguda per la infecció per VPH. Les berrugues solen estar més presents i en la majoria dels casos el subjecte sol estar infectat sense tenir cap mena de lesió visible, per tant, creu que no està infectat o creu estar bé en aparença.
El període d'incubació pot durar des de 3 a 6 mesos, en altres casos arriba fins a l'any; per tant, és difícil determinar que el pacient està infectat. Segons els estudis, s'estima que el 75% de la població sexualment activa tindrà una infecció pel VPH, on un 15% tindrà una infecció activa i un 1% amb condilomes.
A quins llocs apareixen?
Qualsevol dels dos conflueix a diferents llocs. Apareixen generalment al gland del penis i la cara interna de la pell del prepuci. A la dona es presenten a la vulva, els llavis menors, l'obertura de la vagina i al coll uterí. En tots dos sexes es pot presentar a la regió perianal, prop de l'anus i recte.
Moltes vegades hi són i la persona que el porta no se n'adona, ja que no produeixen cap molèstia, sagnats o picor. De vegades, si estan molt temps tapades poden produir mala olor. En les dones embarassades pot augmentar-ne la mida i en altres persones amb un estat immunodeprimit pot abastar una petita extensió amb un gran nombre de lesions.
Tractament per a les berrugues i condilomes
Totes dues tenen un pronòstic bo. Generalment el 90% de les persones infectades resolen aquestes lesions de manera natural. Si us ofereix una resposta immune al llarg d'un temps, amb l'ajuda d'un metge, aquestes lesions desapareixen al llarg del temps. En altres casos poden arribar a evolucionar a lesions preneoplàstiques o neoplàstiques depenent del tipus de VPH.
Hi ha tractaments farmacològics tòpics:
- Tractament local de la crema Podofilotoxina al 0,5% on el pacient se la pot aplicar a casa.
- Aplicació d' Sinecatequines al 10%, a la zona a tractar i evitant les mucoses.
- Aplicació pel metge a la seva pròpia consulta amb àcids Tricloroacètic o Bicloroacètic al 80-90%.
- La crioteràpia de nitrogen líquid, un líquid a molt baixa temperatura que congela i alhora crema la zona. Ho ha d'aplicar el metge.
- L'aplicació de interferó intralesional, ja que actua com a antivíric, immunomodulador i antiproliferatiu.
Cal anar amb compte amb aquest tipus de tractaments, són tan forts o agressius que en moltes ocasions provoca dermatitis o cicatrius indesitjades, generalment se sol avisar el pacient d'aquests riscos. En el cas de les embarassades, està totalment contraindicat.
Tractament quirúrgic.
És la forma més efectiva, quan el pacient té un gran nombre de lesions, en alguns casos les berrugues són intraretrals. El metge les extirparà amb un bisturí o un làser de diòxid de carboni.
Aquest tipus d'infeccions es transmeten per contacte sexual, sense arribar a ser necessària la penetració. En qualsevol dels casos, l'ús del preservatiu sempre és la millor opció per evitar aquestes infeccions, però de vegades no és la millor opció. El preservatiu arriba a cobrir només una zona i d'altres queden desprotegidas, per tant, no arriba a cobrir la protecció vírica al 100%.
En altres casos, existeix un joc previ al coit amb contacte genital, on també pot existir un contagi. Des de fa uns anys existeix la vacuna contra el papil·loma humà, on les nenes a partir dels 12 anys ja se li estan aplicant.