L'home més fort del món es pot classificar en diverses categories. Hi ha multitud de formes competitives que demostren qui és l'home més fort, on hauran de demostrar la força durant tots els anys.
No només hi ha competicions per a homes, sinó que també existeix la categoria per a La dona més forta del món, on rivalitza amb el 70% del pes que usen els homes. La major competició la trobem a l'atletisme de força, on hauran de competir amb laixecament de potència.
Què és l'Aixecament de potència?
La IFSA és l?encarregada d?organitzar l?esdeveniment de l?atletisme de força. Es va separar de Met-Rx el 2005 i va començar a fer les seves competicions guardonades amb l'home més fort del món. Als seus esdeveniments podem veure l'aixecament de tronc gegant, el de barril, les pedres d'Atlas. O el de transportar i arrossegar objectes com gelateres, camions, avions, cotxes, aixecament amb el cap, asseguts amb barrils…
Es fa una prova de força entre tots els competidors, on hauran de demostrar una bona resistència i una bona velocitat. Aquest darrer any, el 2021 va aparèixer Tom Stoltman, un escocès d'Invergordon.
Tom Stoltman
Aquest competidor nascut el 30 de maig de 1994 i resident d'Invergordon, Escòcia, es va convertir en l'home més fort del món el juny del 2021. És el germà menor de l'home més fort de l'Europa del 2021 i també va ser campió com el cinquè Home més fort del 2019.
Tom és un home que va néixer amb autisme, una malaltia que li impossibilita amb facilitat la interacció social i comunicació. Però si ha aconseguit el que ha aconseguit ha estat gràcies a la seva repetició de patrons i al seu esperit de superació pensament i comportament.
Segueix una rutina de exercicis quotidians i de competició que ha fet que aconsegueixi valors i rècords gràcies al seu 'superpoder' com ell ho descriu. Seguint aquests passos sap que pot assolir qualsevol repte i això ho fa la seva gran disciplina. Si no segueix el que s'ha indicat no es veu capaç, per això encara el categoritzem com un gran esforç a gent gran.
Els seus registres personals marquen algunes dades com al Powerlifting, amb esquats i aguantant fins a 325 kg, pes mort de 360 kg i press de banca amb -220 kg. A la competició de Strongman ha aconseguit els 7,50 m de llançament de barril, la premsa eix de 190 kg i el pes mort amb corretges i vestit de pes mort de -430 kg.
En la prova de competició al gimnàs també ha superat dades amb la premsa de troncs de 215 kg, l'aixecament de pedres Atles de -286 kg, els asseguts de 345 kg i el pes mort de 420 kg.
Elbrús Nigmatullin
També ha estat nomenat l'home més fort del món per batre nombrosos rècords. Ha estat nomenat amb aquesta categoria fins a quatre ocasions a Rússia, sempre superant-se a cadascuna de les seves competicions.
Fa 3 anys va arribar a batre la seva superació acreditant la seva dada al Llibre Guinnes dels Rècords, on va poder arrossegar un camió de 26 tones. Entre els rècords actuals cal destacar que ha estat capaç d'aixecar a les seves pròpies espatlles un helicòpter del pes de 1.476 kg. També ha aconseguit moure un avió Boeing 737 de 36 tones, on el va poder moure del lloc fins a 25 metres.
En aquest repte va dir que gairebé li va ser impossible moure l'avió, semblava impossible, però va poder recuperar la força interior i fer que es mogués. No hi ha gaires reptes a què es resisteixi, entre els seus èxits personals arriba a afirmar que les seves metes es deuen a grans entrenaments i constància. També afirma que cada cop li costa molt més inventar nous exercicis per a aquesta superació, ja que poder estirar un camió li està arribant a semblar una cosa molt senzilla.
Un repàs a la història
Tom Stoltman ha fet història en una modalitat de competició que ja va néixer a l'atletisme de força. Dins de llarga trajectòria de competicions, els víkings ja apuntaven a demostrar la seva força aixecant pedres. Segles més tard a Escòcia ja es van fer els Jocs de la muntanya on es feien proven amb aixecament del tronc. Aquí és on van néixer els primers esdeveniments i on es van traslladar a continuació al País Basc.
Els forçuts de circ també demostraven la seva força i resistència en exhibicions davant del públic al segle XIX i començaments del XX. Amb les seves proeses va néixer l'halterofília moderna i que avui ens ha deixat noms de grans atletes com Louis Cyr i Angus MacAskill.
Les primeres competicions neixen de la idea de IMG a Califòrnia el 1977. Es van convidar diversos atletes, entre ells culturistes, halteròfils i jugadors de futbol americà i per això es van recollir nombrosos títols i premis. A dia d'avui se segueixen fent altres diverses competicions com les d'Elbrús Nigmatullin, intentant-ho fora de la competició oficial i inscrivint-se el Llibre Guinnes dels Rècords